La Vida a Berlin. Cap. 28. Els Electrodomèstics

Recordo que quan jo era un nen i haviem canviat de pis, la cuina del pis venia equipada amb cuina (inclus amb forn). Tambe venien inclosos els armaris de la cuina. El que el propietari havia de comprar era la resta d'electrodomèstics com ara la nevera, la campana extractora, la rentadora, el rentaplats (quan van començar a sortir rentaplats!).

Resulta que aqui, quan et compres una vivenda nova, la cuina no hi es!! Tampoc no instal.len cap armari a les cuines. Aquesta gent te uns altres costums. Has d'anar a buscar-te la teva cuina i de pas encarregues la resta de electrodomèstics abans d'anar-hi a viure.

De fet en aquesta ciutat es poden veure establiments amb el impressionant rétol 'Kuchenstudio'. Es a dir, com si diguessim un 'estudi de disseny', però només per cuines. Aqui et fan el disseny i distribuió complerta de tot el que te una cuina. La distribució dels elements, els armaris (color, tamany, tiradors, ...), la cuina (gas, elèctrica, vitroceràmica, ...), la nevera (tamany i posicio congelador, tipus de porta, ...), el rentaplats, l'aiguera (una o dues, tipus d'aixeta, ...)


No hi ha cap dubte, els electrodoméstics són una veritable inestimable gran ajuda. Tirant enrera, no puc deixar de recordar la meva mare rentava quan la roba o fregava el terra o rentava els plats ... Tot a ma!! Podeu imaginar-ho? Avui dia no sabriem que fer sense els electrodomèstics. Ens alliberen de una feina rutinària molt pesada.

Quan vaig venir a viure a Berlin, jo havia de fer totes aquestes feines, perque era jo qui es quedava a casa, mentre la dona treballava fora de casa. En poc temps vaig haver d'aprendre acceleradament a fer servir de manera pràctica els electrodomestics. Tots sabeu 'teòricament' per què serveixen, però quan tens un contacte diari amb ells, descobreixes detalls insospitats i estrategies d'actuació per optimitzar el rendiment. Es importantissim per exemple, connéixer el temps aproximat que cada aparell necessita per operar. D'aquesta manera pots coordinar dos o mes perque funcionin simultaniament o sincronitzar la hora perque funcioni un després de l'altre. Així, al mateix temps que ells treballen, tu també pots dedicar-te a feines més 'agradables'.

Per ordre de importància, els col.laboradors 'electrodomèstics' amb qui tinc una relació més estreta són: rentaplats, rentadora, forn i planxa.


El rentaplats el poso en marxa aproximadament una vegada cada 1.5 dies, o sigui, 2 rentades cada 3 dies. Els caps de setmana és excepcional, perque fem esmorçar, dinar i sopar tots junts (cinc persones!). Aixó suposa un 'extra' de plats, gots i coberts. El temps de funcionament és de aproximadament 1.5 hores + 20 minuts adicionals per carregar, descarregar i col.locar cada 'plat' al seu lloc.

La rentadora m'allibera de rentar la roba. Amb cinc a la família, cada dia carrego una rentadora. El programa complert necessita aproximadament 1 hora. Quan acaba haig de buidar-la i estendre. El proces de secat es el mes tradicional i depén de la época de l'any. O be se seca al sol si fa bon temps, o be a dintre a l'ombra en cas de pluja. Al estiu, la roba se seca a fora. Amb el sol que cau al juliol i agost,
la roba queda seca en qüestió de 3 o 4 hores (depenent de la intensitat solar) A l'hivern, i amb temperatures sota zero, no hi ha mes remei que estendre la roba a dins de casa. En aquest cas, el procés és més llarg. El temps de secat depén dels teixits, però pot fer-se més curt si la roba es disposa oferint una superficie de secat més gran. En el pitjor dels casos, la roba queda totalment seca en 36 hores.

El meu repertori gastronómic no és gaire ampli. Però necessito fer servir la cuina i el forn per preparar-me el dinar. Quan ho haig de preparar a partir dels ingredients bàsics, necessito més temps. Però si es tracta de un menjar preparat que només s'ha d'escalfar al forn, en qüestió de 20-30 minuts, queda enllestit. Com que no m'agrada
dedicar gaire temps a preparar el dinar, vaig alternant uns quants plats que ja conec i la preparació dels quals es ràpida. Després, mentre es va fent al foc o al forn, puc dedicar el temps a fer altres feines. Quan el dinar és a punt, el trec del foc i, mentre es refreda una mica, encara disposo de 10-15 minuts per acabar de fer altres coses. Normalment ho coordino amb buidar el rentaplats, acabar d'estendre la roba o fer els llits.


La planxa es l'electrodoméstic que més dedicació requereix. No el puc deixar mai sol. Sempre haig d'estar a sobre. És el més inutil de tots ells. Estic pendent de que inventin la planxa automàtica o, si més no, la roba que no s'hagi de planxar. Si m'entero d'alguna novetat i si us interessa, ja us posaré al current.

Un electrodoméstic que no tenim, però que els sogres ens volien regalar, és la secadora. Però pensem que no és de gaire utilitat. Més aviat al contrari, ocupa espai, consumeix electricitat, és un gasto innecesari i ningú a casa necessita tenir la roba neta i seca en dues hores.